Parlem amb la Judit Orellana, voluntària dels serveis d’escolta en xat, que ens explica com viu el voluntariat des de París i com aplica la seva formació en psicologia i la seva experiència treballant amb infants en el suport emocional per joves i adolescents.
Com et presentaries més enllà del teu paper com a voluntària?
Soc una noia de Barcelona, que per circumstàncies de la vida ha acabat vivint a París. Em considero una persona molt familiar tot i que també m’agrada passar temps amb mi mateixa. Actualment, estic fent un postgrau de psicologia en atenció precoç i treballo com a monitora en un institut. Com a aficions diria que m’agrada molt cuinar, fer ganxet, llegir, ballar, i mirar sèries.
Sempre he tingut un especial interès per treballar amb infants i joves, i després d’algunes experiències en aquest àmbit vaig decidir especialitzar-me en la psicologia de l’educació. Vull contribuir activament a promoure i protegir la salut mental dels més joves, perquè considero essencial garantir el seu benestar emocional present i futur.
Com va ser el teu primer torn? Quines primeres sensacions i impressions vas tenir?
El dia del meu primer torn estava bastant nerviosa. La incertesa de no saber quines problemàtiques em transmetrien els i les usuaris/es i els dubtes sobre si sabria acollir-les i acompanyar-los de manera correcta eren inevitables.
Tot i així, un cop començat el torn, aquestes sensacions van desaparèixer per centrar-me únicament en la conversa que tenia al davant. En aquell moment només importa allò que la persona usuària ens transmet, i com a voluntària vaig sentir que la meva resposta i acompanyament em sortien molt més naturals del que hagués pogut imaginar.
En acabar els torns, tot i que satisfeta amb l’atenció que havia brindat, també vaig quedar sorpresa de la realitat tan difícil que viuen moltes persones, que fins que no te l’expliquen en primera persona no pots arribar a comprendre.
Com incorpores els teus coneixements com a estudiant de psicologia i la teva experiència treballant amb infants a l’hora d’acompanyar adolescents i joves amb crisis emocionals?
La meva formació en psicologia m’ha permès desenvolupar una comprensió més profunda dels processos evolutius que adolescents i joves travessen durant aquesta etapa, així com de les respostes emocionals i conductuals més habituals en aquest període.
L’adolescència és un moment en què es produeixen canvis en molts àmbits (biològic, psicològic, social…), els i les joves comencen a construir la seva pròpia identitat per a convertir-se en adults i per tant, a distanciar-se dels referents que han tingut des de petits. És una etapa molt vulnerable però alhora amb molt potencial, i això és el que intento recordar quan els acompanyo.
El que passa és que sovint la societat mostra molta incomprensió cap a aquest moment vital, i s’etiqueta els i les adolescents com a irresponsables, fràgils, desmotivats o problemàtics. Per mi és important no quedar-se en la superfície i entendre el que hi ha darrere aquestes actituds.
Quin aspecte et costa més gestionar o què és el que se’t fa més difícil de la labor de voluntària?
L’aspecte que trobo més difícil de gestionar són, sens dubte, les ideacions suïcides. El fet que una persona et digui que vol deixar de viure és molt dur d’encaixar. És un moment en què es disparen totes les alarmes i el que s’ha de fer és exactament el contrari, mantenir la calma per poder transmetre-la a la persona usuària.
Trobar aquest equilibri em resulta difícil, però intento respirar i seguir el protocol. M’ajuda tenir a mà l’arbre de decisió per identificar el nivell de risc i objectivitzar una mica la situació. A partir d’aquí, intento transmetre a l’usuari/ària molta empatia i comprensió, que em senti a prop tot i no estar-ho.
Actualment resideixes a París, com vius l’experiència de fer el voluntariat des de l’estranger?
M’agrada que el fet de viure a l’estranger no suposi un obstacle per exercir de voluntària, i poder fer el voluntariat des de París o Barcelona sense que res canviï. Si bé és un voluntariat que exercim principalment sols/es, tot/es ens trobem en la mateixa situació vivim on vivim, i trobo que la fundació fa molt perquè ens sentim connectats.
Agraeixo particularment les sessions de suport virtuals, que em fan sentir recolzada i m’ajuden a resoldre molts dubtes. També valoro molt poder acompanyar els usuaris en la meva llengua materna. Considero que no s’acompanya emocionalment de la mateixa manera amb una llengua que no és la nostra, per molt que la dominem, i fer-ho en català (o castellà) em fa sentir més propera a l’usuari.
Què és el més important que has après durant el que portes de voluntariat?
Amb aquest voluntariat he après la importància i el poder d’escoltar. A vegades les persones només necessiten compartir allò que els angoixa i sentir que són importants per algú durant una estona.
Soc una persona amb tendència a anar directament a buscar la solució al problema, però el fet de no poder aconsellar i haver de limitar-me a escoltar i acompanyar m’ha fet adonar-me de fins a quin punt això pot alleujar el patiment d’algú. És molt gratificant sentir que al final d’una conversa una persona marxa una mica més tranquil·la de com l’ha començat gràcies a l’escolta i la comprensió que ha rebut.
Quin impacte diries que té el voluntariat en el món i la societat actual?
En una societat cada vegada més individualista, mancada d’empatia i de connexions reals, crec que el nostre voluntariat aporta una mica de llum i demostra que encara hi ha persones disposades a implicar-se, a dedicar el seu temps i energia per fer costat a qui més ho necessita i a apostar per les cures col·lectives.
