Solitud no desitjada

La solitud no desitjada ha deixat de ser una qüestió d’edat per a convertir-se en un problema completament transversal: pot afectar a qualsevol persona en qualsevol situació o moment vital. Segons la Comissió Europea de salut mental un 22% de la població europea se sent sola i un 13% considera que està aïllada. Un percentatge molt similar de la ciutadania catalana a partir dels 15 anys, un 22,6%, experimenta la mateixa sensació de soledat, d’acord amb l’Enquesta de Salut de Catalunya.

Desmuntant alguns prejudicis, és el grup de persones adultes joves – d’entre els 18 als 34 anys – qui se sent més sola i aïllada. Les persones joves, les que experimenten dificultats laborals o econòmiques, qui té una discapacitat o un problema crònic de salut física o mental tenen més probabilitats de patir aquest problema. L’acompanyament forma part de l’essència d’Esperança en Línia. La soledat emocional – juntament amb els problemes de salut mental – constitueix una de les principals problemàtiques de les persones que s’adrecen als nostres serveis.

Com a part de la missió de l’entitat, en tots els dispositius s’ofereix un espai d’afecte i confiança on les persones poden establir un vincle significatiu i alleugerir la sensació de solitud, a la vegada que rep informació sobre quins serveis públics o recursos comunitaris la poden ajudar a trencar amb aquest aïllament.