Cristina Cabañas és llicenciada en farmàcia i actualment presideix Guitart Hotels i la Fundació Climent Guitart. És una persona inquieta i activa amb una voluntat incansable per ajudar als altres. Això li ha portat a col·laborar amb un gran nombre d’entitats socials de diferents àmbits i, des de fa uns mesos, forma part també del Consell Assessor de la Fundació Ajuda i Esperança. Parlem amb ella per repassar la seva trajectòria i empapar-nos de la seva vitalitat i vocació altruista.
Ja col·labores amb moltes entitats, que et va motivar a fer-ho amb la Fundació Ajuda i Esperança?
Vaig conèixer una de les patrones de la Fundació, la Mireia del Pozo, perquè em va entrevistar en el seu programa Plusvàlua Dones. Ella em va explicar el projecte de la Fundació Ajuda i Esperança, em va informar de la creació del Consell Assessor i em va proposar col·laborar-hi.
A mi em costa bastant dir que no a una entitat social, però ara m’ho he de mirar molt perquè ja estic a molts llocs. Tanmateix, vaig veure que era un consell assessor molt potent amb una composició molt transversal, ja que som persones d’àmbits molt diferents, i estic segura que podem fer una bona feina.
A més, crec que feu una feina que no té preu. Durant la pandèmia el vostre paper ha sigut crucial, perquè heu estat al costat de les persones que més patien en un moment tan difícil. I també ara, amb tots els problemes que han sorgit per la crisi econòmica i emocional posterior.
“M’agrada molt una frase de sor Lucía que diu el primer que has de fer a la vida és pensar: i tu què tens?”
Com va ser l’evolució en la teva trajectòria en l’àmbit social: des dels primers passos fins a la creació de la Fundació Climent Guitart?
Quan estava en el món de la farmàcia vaig començar a col·laborar amb l’AECC Associació Catalana Contra el Càncer, com a membre de la junta local de Lloret de Mar, on ara ja fa gairebé 18 anys que soc la vicepresidenta. A més, quan en Climent, el meu marit, encara vivia ja organitzàvem esdeveniments per l’AECC en els nostres hotels, entre d’altres coses, perquè vam veure que teníem moltes eines a la mà per ajudar als altres.
A mi m’agrada molt una frase de sor Lucía que diu, “el primer que has de fer a la vida és pensar: i tu què tens?”. I nosaltres tenim hotels, som de la cultura de l’hospitalitat i volem posar això a disposició de la resta. Això és el que tenim i el que compartim. Així és com vaig començar.
Després es va anar corrent la veu i vaig anar entrant a altres entitats i associacions que van anar demanant la meva col·laboració. A banda, el Climent ja feia moltes coses des de feia molts anys, però sempre de manera anònima. Va ser quan va faltar que persones de fora ens van animar a crear una Fundació per continuar ajudant. I així és com va néixer l’any 2018 la Fundació Climent Guitart.
“Intentem que els nostres proveïdors siguin empreses socialment responsables o de l’entorn social, però no ho fem per la quota, ho fem perquè hi creiem”
Quina és la vostra missió?
La Fundació té dos àmbits molt importants d’actuació: la formació en turisme i la solidaritat. Alguns dels nostres projectes estrella tracten de formar en turisme a gent en risc d’exclusió i fomentar la inserció laboral, tant a Guitart Hotels com a altres companyies del sector turístic.
Això ens ha ajudat inclús a posicionar-nos, ja que el 2019 vam rebre el primer premi com a empresa d’hoteleria amb la millor Responsabilitat Social Corporativa (RSC) d’Espanya, atorgat per CaixaBank. Ha sigut sense voler, perquè nosaltres ho fem des del cor, però per a mi això val molt més que altres coses.
Quin creus que ha de ser el paper de les empreses en el sector social?
Les empreses poden tenir un paper crucial i bàsic, però han d’estar convençudes. Jo crec que la RSC s’ha de fer des del cor, sinó no funciona. Per exemple, nosaltres a Guitart fa molt temps que intentem que els nostres proveïdors siguin empreses socialment responsables o de l’entorn social, però no ho fem per la quota, ho fem perquè hi creiem.
I pel que fa a la igualtat de gènere?
Per a mi, la igualtat no es tracta que la dona pugui accedir a un lloc de treball per una qüestió merament de compliment de quotes, sinó que ha d’accedir-hi per la seva vàlua personal. El que no accepto és que pel fet de ser dona es tinguin punts negatius.
Des de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM), on soc Patrona, es porta a terme una gran tasca per fer visible a dones amb currículums impressionants que moltes vegades queden invisibilitzades.
“El voluntariat és una cosa que em fa brillar els ulls”
Què has après en la teva trajectòria en el món social?
Que mai pots saber el que et pot passar ni les voltes que et pot donar la vida. Per això considero molt important fer tot allò que estigui a les nostres mans. Un clar exemple és la meva experiència quan estava a la junta directiva de l’AECC i l’endemà vaig passar a ser una usuària per la malaltia del meu marit.
També he conegut gent meravellosa amb qui comparteixo la mateixa forma de pensar, persones que pensen en els altres abans que en ells mateixos.
El voluntariat és una cosa que em fa brillar els ulls. Tornant al “tu què tens” de Sor Lucia: crec que compartir és la manera més bonica d’estimar als altres. Si no, que deixes quan marxes? Sí, pots deixar potser un pis o altres coses materials, però si has ajudat a moltes persones, això sí que és una petjada important que deixes en el teu camí.