- Inici
- La Fundació
La Fundació
Anys d'antiguitat
Fundació Ajuda i Esperança
La Fundació Ajuda i Esperança és una entitat sense ànim de lucre i de caràcter canònic, constituïda el 28 de novembre de 1986, per tal de complir amb l’objectiu de promoure, fomentar i donar suport a les persones que ho necessitin, a través del servei de comunicació i orientació urgent i immediata.
PREMI JOSEP PARERA 2007
PREMI CREU DE SANT JORDI 2009
PREMI RAMON DE TESERACH 2010
La nostra missió
Oferir atenció social en un marc de total anonimat i confidencialitat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i el benestar emocional de les persones que viuen situacions de solitud, incomunicació o que generen un patiment, contribuint així a crear una societat més solidària, acollidora i resilient.
- ESCOLTA ACTIVA
- FORMACIÓ I ASSESSORAMENT
- ATENCIÓ COMUNITARIA
- BENESTAR EMOCIONAL
Història
La primera estructura organitzada d’auxili telefònic d’emergència, incidint en la prevenció del suïcidi, va ser fundada l’any 1953 a Anglaterra per Chad Varah, pastor anglicà, pioner en aquest terreny. A partir d’aleshores, els telèfons d’urgència es van estendre a d’altres països desenvolupats d’Europa i d’Amèrica i, a poc a poc, la idea inicial de la prevenció del suïcidi es va ampliar i va incloure l’atenció a diversos problemes plantejats pels comunicants, en situacions agreujades per la solitud i l’angoixa. El febrer de 1968 va començar a actuar a Bilbao una obra social i cristiana anomenada “La voz del prójimo”, coneguda també amb el nom de “Llamada a la Esperanza” que tenia més una finalitat d’ajudar a nivell moral i espiritual.
A partir de 1971, van aparèixer per tota Espanya, diferents telèfons de l’Esperança, a ciutats en les què, a mesura que creixien i s’industrialitzaven, es comprovava la utilitat del servei d’aquestes característiques. Dels Telèfons de l’Esperança existents a Espanya, n’hi ha uns que funcionen en associació amb Madrid, Alacant, Balears, Màlaga, Sevilla o Valladolid entre d’altres. La resta, els d’Àlaba, Biscaia, Burgos, Guipúscoa i Barcelona, funcionen de manera autònoma.
El 19 de març de 1969 es va crear a Barcelona una entitat anomenada Telèfon de l’Esperança amb el telèfon 254 54 54 , de la mà de Mn. Miquel Àngel Terribas, que va ser el promotor i director. Aquesta línia va funcionar ininterrompudament fins a la seva mort l’any 1986, conscients que Barcelona no podia prescindir d’aquest servei assistencial. Un grup de persones, encapçalat per Mn. Agustí Viñas, van constituir al novembre de 1986 la FUNDACIÓ AJUDA I ESPERANÇA, per – sense afany de lucre – promoure, fomentar i donar suport al servei de comunicació i orientació urgent immediata anomenat “TELÈFON DE L‘ESPERANÇA DE BARCELONA” . Els fundadors volgueren fer constar que es consideraven hereus i continuadors de l’obra de Mn. Miquel Àngel Terribas.
El Telèfon de l’Esperança de Barcelona, en la seva segona etapa, va iniciar la seva activitat el 29 de març de 1987, amb el telèfon 93 418 48 48, el qual va canviar, l’1 de març de 1991, al 93 414 48 48. Aquest telèfon roman obert les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, atès per persones voluntàries preparades específicament per dur a terme aquesta tasca.
"Si parlava amb algú per telèfon i tenia la intuïció que la persona que l'havia trucat estava en perill, el meu tiet anava on fes falta."
Mònica Terribas. Periodista i neboda del fundador
Els 50 Anys del teléfon
9 d'abril de 1969 - 9 d'abril del 2019
El dimecres 3 d’abril de 2019 es compliren cinquanta anys des de que, al 1969, Mn. Miquel Àngel Terribas va atendre la primera trucada del Teléfono de la Esperanza. I amb aquest motiu, el Paranimf de la Universitat de Barcelona va viure una de les seves tardes més emotives.
Van presidir la celebració Mn. Agustí Viñas, membre del Patronat, la Sra. Laia Ortiz, segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, la Dra. María Rosa Buxarrais, presidenta del Patronat en representació de la Fundació Ajuda i Esperança, el Sr. Francisco Iglesias, secretari d’Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat, i el Sr. Ramón Olarán (voluntari) representant les persones voluntàries.
La Societat Coral Badalonense, “El cor de Badalona”, va regalar al Telèfon de l’Esperança i a totes les persones allà presents un repertori de les seves interpretacions més conegudes. Desprès de l’actuació es va procedir a l’entrega de reconeixements als voluntaris/àries que han sigut part del Telèfon durant més de vint anys. La celebració va continuar amb un refrigeri, bufant les espelmes del pastís i brindant per cinquanta anys més.
I mentre el Paranimf bullia de festa, les cabines del Telèfon de l’Esperança seguien funcionant, ateses per quatre voluntaris/àries que, amb tota la generositat, van renunciar a assistir a la festa per tal que, si algú trucava, pogués trobar una veu amiga a l’altre costat del telèfon.
La celebració del cinquantenari va ser una celebració emotiva, que va propiciar el retrobament de velles amistats, i també va aconseguir que els assistents participessin de l’afecte i el sentiment de germanor entre els voluntaris/àries. També va ser, sobretot, una manera molt i molt bonica de recordar la tasca que s’ha dut a terme al llarg dels darrers cinquanta anys.
Un dels moments clau de l’acte, que van conduir la comunicadora Mireia del Pozo, va ser la conferència de la periodista Mònica Terribas, neboda del Fundador, a qui va voler retre un un homenatge sentit i entranyable, explicant a tots els presents els records d’infantesa que té del seu tiet: aquell “obsessionar-se per no jutjar la gent” o “com escoltava activament”…
Ajuda escollint els teus horaris, atén des d'allà on vulguis
UNEIX-TE AL NOSTRE VOLUNTARIAT